EDUCACIÓ AUDIOVISUAL (llibre)
La tercera onada (ola)
La primera onada fa referència a la revolució agrícola. La segona onada al naixement de la civilització industrial i la tercera onada correspon a les quatre o con ultimes hores de l’últim dia de l’any. Es tracta de la era de la informàtica amb la revolució cientifico-tecnologica.
El desfasament de l’escola
La nostra escola es situa a la segona onada. Les institucions escolars cada dia malgasten més energia per a preparar als nens a un mon que ja no existeix. Es continua amb el mètode més fàcil, amagar el cap i permetre que les coses segueixen com estan.
La por al canvi
L’home sempre ha tingut por al canvi, i això comporta un sentiment de inseguretat.
L’educació és l’única actitud humana en la que la tecnologia no pot augmentar el potencial humà, i és l’única capaç de canviar el món sense admetre que ella mateixa també pot patir alguna modificació.
El desfasament en xifres
El desfasament es veu quan comparen les dades del fracàs escolar amb les dades sobre l’eficàcia dels mitjans de masses (mitjans de comunicació).
Es indiscutible que existeix una desagregació entre les escoles i la societat, respecte a fora del context escolar i lo que s’imposa dintre.
Es veuen obligats a investigar sobre els dos hemisferis:
- hemisferi esquerra, controla el costat dret del cos, i li correspon el desenvolupament lineal, lògic, i racional del pensament, las operacions d’anàlisi i de sintaxis, la percepció dels esquemes significatius i de disposició ordenada de les seqüències, es a dir, es l’hemisferi intel·lectual, analític, dominant i actiu. Sensibilitat per allò visual.
- hemisferi dret, controla el costat esquerra del cos, es basa en les funcions espacials no verbals. Sensibilitat per l’acústic. Es l’hemisferi emocional, intuïtiu, creatiu, i sintètic. Es l’hemisferi secundari, del repòs , espiritual i receptiu.
Un nou mode de conèixer
L’aparició i l’ús de les noves tecnologies produeix alteracions i modificacions en les formes de pensament i d’expressió, en els processos i actituds mentals, en les pautes de percepció i en la proporció dels sentits.
Un nou llenguatge
Segons Sergei M. Eisentein, diu “el llenguatge audiovisual es aquell que comunica a traves de les emocions”.
P.Babin i M.F.Kouloumdijian, defineixen el llenguatge audiovisual per mitja de 7 idees principals: barreja, llenguatge popular, dramatització, relació optima entre el fons i al figura, presencia i encadenament “ de mosaics”.
El nen creix absurd
El nen actual creix absurd perquè viu en dos mons totalment diferents, dins l’escola, i fora d’ella.
Una educació en estèreo
Entre en lloc els dos hemisferis i la comunicació. El vídeo didàctic facilita la coherència entre la sensibilitat del nen, la especialitat del mitja, i al evolució que te el nen en la societat. Per tant, l’educació en estèreo es converteix en l’escola com el centre de l’aprenentatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada